14/6/09

LA FIABILITAT DEL MISSATGER

Dèiem en el post sobre la gratuïtat de l'art que una de les objeccions més recurrents que se li fa a la multiplicació de les fonts d'informació que es deu a l'explosió de l'anomenada segona xarxa a internet (aquest conjunt més aviat caòtic de blocs, les anomenades xarxes socials i altres artefactes similars) és la poca fiabilitat dels missatges, en mancar el suposat control rigorós que garantien els editors diguem-ne clàssics.

Llegint testimonis de grans escriptors i periodistes del nostre país com Vicenç Riera Llorca o Josep Pla, te n'adones de la falàcia de tal argument. El més habitual era que el periodista, fins i tot el reporter que havia teòricament de retratar la notícia sobre el terreny, es limités a copiar el que altres periodistes ja havien publicat. Pla retrata, crec que en el deliciós Homenots que dedica a Miró i Folguera, director de Las Notícias, els reporters de tribunals. El consell del seu predecessor: copiar el que els diaris del matí han publicat (es tractava d'un vespertí). Riera Llorca es va confessar com un rara avis, una excepció en un ofici en què la notícia mai no es cercava a peu de carrer, a peu d'obra, com si diguéssim.
La fiabilitat, per tant, no estava precisament garantida a l'època del monopoli de la informació per part dels diaris professionalitzats. Certament, no és del tot clar que hàgim de considerar que sempre és més fiable la visió més propera als fets, però convindrem que, almenys, el contrast amb el testimoni directe afegeix credibilitat a la narració.

Ja que parlem de Josep Miró i Folguera, Lluís Nicolau d'Olwer cita una anècdota fabulosa d'aquest homenot en una carta a Ferran Cuito, inclosa a l'Epistolari de l'exili francès del primer. Sembla ser que el Sr. Miró tenia una mania (curiosament, Nicolau d'Olwer explica entre parèntesi que era reusenc, com si això ja justifiqués que l'home havia de tenir les seves manies). En fi, Miró i Folguera no atorgava credibilitat més que al que publicava el britànic The Times. En ocasió d'esclatar la guerra del 14, naturalment totes les agències de notícies van emetre tot de telegrames amb informacions al respecte. Informacions quetambé naturalment van reproduir tots els diaris, inclòs Las Noticias, que ell dirigia. Va succeir, però, que el desgavell del moment va fer que The Times no arribés a la redacció fins al cap de 15 dies. Només aleshores, Miró i Folguera va creure realment que havia esclatat la gran guerra europea.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada