11/9/14

RERE EL RASTRE DE JOYCE

L'efígie pensativa de Joyce,
prop d'O'Connell St.
Acabo de tornar d'una breu estada a Dublin, ciutat atractiva per molts aspectes, però que en el meu cas responia bàsicament a l'interès d'identificar-la amb l'obra d'un dels més grans colossos de la literatura del segle XX, James Joyce. Com ja explicava en un apunt recent, Dublin porta en molts dels seus fascinants replecs les notes de la imaginació de l'autor que va recrear des de la distància el món complex i vast de l'urbs irlandesa.

Amb el fil conductor de les experiències reflectides en la novel·la Ulysses i seguint els savis consells de Joaquim Mallafrè, el nostre erudit expert en l'obra del geni dublinès, Dublin es va deixar descobrir als nostres ulls de viatgers -constrets, cal confessar-ho, per les normes reductores del turisme de masses- algunes de les seves joies i meravelles, més o menys populars, segons els casos: naturalment l'agitació vertiginosa de Temple bar, o l'elegant i més serena àrea que s'aboca al majestuós Trinity College, a l'est de la vital artèria comercial de Grafton Street i fins al molt humanitzat parc de St. Stephen Green. En aquesta zona, que és on pernoctàvem, vam fer dues de les troballes que més perduraran als nostres caps, sens dubte, i ambdues al singular carrer de sinuós recorregut conegut com a Lincoln's Place: Lincoln's Inn, el pub on Joyce precisament va conèixer la seva dona Nora Barnacle, el dia que ell després va recrear a la seva universal novel·la, i Sweny Place, l'antiga adrogueria que avui és una mena de memorial de l'obra del mateix Joyce.

Sweny Place
Al primer vam fer, a més d'un magnífic sopar amanit amb les perfectes Guinness, coneixença d'un grup de músics i personatges de diversa assignació i generacions igualment variades, que assistien a una mena de jam de música popular, al mateix nivell de les taules i en franca confraternització amb l'audiència, entre la qual vam tenir la sort de comptar-nos. A Sweny vam contactar amb un dels voluntariosos personatges que el mantenen, parent de Samuel Beckett i descendent d'amics de la família d'Oscar Wilde, amb el qual vam poder conversar una bona estona mentre evocàvem la figura de Mallafrè a l'entorn d'una de les seves edicions traduïdes de l'Ulysses. No vam deixar passar la ruta sense retre homenatge al veí Memorial de Wilde, a Merrion Square, hores després de fer-nos a molt bon preu a un mercadet de carrer amb una edició de les seves obres teatrals completes . Per cert que, entremig, vam passar pel davant de la luxosa seu de l'Instituto Cervantes, que, just els dies de la polèmica per la suspensió a Holanda de la presentació de la grandíssima novel·la "Victus" d'Albert Sánchez Piñol, encara emergia més als meus ulls com un veritable despropòsit.

Malahide, al nord de la badia de Dublin
Dublin és en molt sentits una ciutat literària, com es desprèn d'aquest succint repàs. Una ciutat amb un pont dedicat a Joyce, i un altre a Beckett, dos dels seus fills més il·lustres que, amb diferències i matisos,van preferir fer la seva obra lluny de la seva pàtria. I és també la ciutat enmig d'una àmplia badia que, de nord a sud, de sud a nord, pot recórrer-se fàcilment en el còmode tren de rodalies DART, i que et permet així plantar-te a la Torre Martello, una de les moltes torres de defensa que recorden temps passats no tan pacífics, i que té l'honor de ser l'escenari inicial de l'Ulysses, o pujar fins a Malahide, testimoni avui encara de l'esplendor dels Talbot, els representants del domini normand que configura un dels trets actuals d'una illa que té tantes capes i contrastos. El marc d'una societat acollidora, viva, si bé de vegades lleument paralitzada per la nostàlgia, en definitiva alberg de la complexitat humana que ha proporcionat tan distingits indagadors de la seva torturada ànima com James Joyce, Samuel Beckett, Oscar Wilde, W. B. Yeats (nascut a Sandymount, a prop de Sandycove) o el gran Jonathan Swift.

La Torre Martello, a Sandycove

Una ciutat que a cada pas et dóna la sensació d'estar carregada d'una vella història que està demanant ser descoberta, una nova melodia dins del seu incessant cabal de música popular fluent, una cara, un gest, un bocí de vida que et pot oferir noves riqueses.

1 comentari:

  1. Sembla que has fet un viatge molt ben aprofitat, pel rerefons que l'emmarcava.

    ResponElimina